MONUMENTS DE VILABELLA

L'Església de Sant Pere 

L’Església de Sant Pere de Vilabella és el temple parroquial d’aquesta població de l’Alt Camp, dedicada a Sant Pere apòstol.

Construïda al segle XIX en estil neoclàssic, l’església substituí l’antiga església de Santa Maria, que havia quedat petita a causa de l’augment

d'habitants.

Història de la construcció

La construcció de l’església va començar el 1857, sota la iniciativa de Joan Rafí i Segur, un rector que va promoure activament el projecte.

Després de cinc anys d’obres, el temple va ser beneït el 8 de juny de 1862. El campanar és un dels elements més característics de l’edifici.

Característiques arquitectòniques destacades de l'església:

• Estructura general:

  • Pres
  • Compta amb tres naus: una nau central i dues laterals separades per pilars amb arcs de mig punt.
  • La nau central està coberta amb volta de llunetes, mentre que les naus laterals tenen voltes d’aresta, seguint l’esquema clàssic del neoclassicisme.

• Cúpula i creuer:

  • Al creuer s’alça una cúpula semiesfèrica, sostinguda per petxines que li donen un aspecte monumental.

• Façana principal:

  • De línies clàssiques, està dividida en tres trams horitzontals i verticals.
  • La porta d’entrada és rectangular, emmarcada amb doble motllura i coronada per un frontó triangular.

• Campanar:

  • Situat als peus de l’església, al costat de l’Evangeli, el campanar és de planta quadrada i es desenvolupa en tres cossos vuitavats. Aquest element s’ha convertit en un símbol del municipi.

Rellevància cultural i patrimonial

L’Església de Sant Pere de Vilabella no només és un lloc de culte, sinó també un espai que representa l’evolució històrica i arquitectònica de la

vila. Forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i és considerada una obra de referència del neoclassicisme a l’Alt

Camp.

Un espai viu

Avui dia, l’església continua sent un punt neuràlgic de la vida religiosa i cultural de Vilabella, acollint celebracions litúrgiques i esdeveniments

que enforteixen la identitat comunitària.

La rectoria de Vilabella

La rectoria de Vilabella, ubicada al costat de l’església de Sant Pere, és un edifici de gran importància històrica i arquitectònica, considerat un monument protegit com a bé cultural d'interès local. Tot i que no destaca per una gran singularitat arquitectònica, és una peça rellevant dins del conjunt del municipi i una mostra representativa de l'arquitectura popular, amb una qualitat apreciable. La inauguració d'aquest edifici va fer-se l'any 1864. Antigament a més de la funció de rectoria, dedicava la seva planta baixa al Museu Etnològic del Camp, fet per iniciativa de Mn. Romà Comamala i amb l'aportació de tot el poble. Actualment totes aquestes obres han estat traslladades al Museu Pinacoteca, situada al carrer Raval del Roser.

• La rectoria té una planta irregular i de grans dimensions, amb planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants, amb l’eix paral·lel a la línia de façana, i compta amb terrat. Els elements més remarcables de l’edifici són la porta d’accés, formada per un brancal de pedra amb dos arcs rebaixats a la part superior, que li atorguen un caràcter distintiu. A l’interior, destaca la presència de grans sales que són testimonis de l’amplitud i funcionalitat de l’edifici.

Com a bé cultural d’interès local, la rectoria de Vilabella és un element destacat dins del patrimoni de la vila, contribuint a la comprensió de l’evolució urbanística i arquitectònica de la localitat al llarg del temps.

El Castell de Vilabella

El Castell de Vilabella és un conjunt històric declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

Entre els segles XV i XVIII, el Castell de Vilabella va pertànyer a la família Pontarró, una família d'hisendats que va jugar un paper important a la comarca. Durant el segle XVI, els Pontarró van arribar a posseir gairebé la meitat del terme municipal de Vilabella, una evidència del seu poder i influència a la zona. Aquest domini sobre les terres i la fortalesa va consolidar la seva posició com a una de les famílies més poderoses de l’Alt Camp en aquell període.

A mitjan segle XVIII, el castell va passar a mans de la família Castellví, una altra família destacada de la comarca. Aquest canvi de propietat va marcar un nou capítol en la història del castell, amb els Castellví continuant la gestió de la propietat i mantenint el castell com a centre de poder local. La família Castellví va ser també una família de gran influència i va tenir possessions importants a la zona.

L'edifici està ubicat al nucli central del poble, a l'inici del carrer de Sant Pere. És un casal de planta rectangular entre mitgeres, de grans dimensions i modificat en la façana. Té planta baixa i dos pisos. A l'interior és remarcable el vestíbul, amb uns interessants arcs rebaixats, l'escala d'accés al primer pis i una gran sala. Totes les obertures interiors, tant portes com finestres, apareixen molt acuradament treballades.

La façana, originalment simètrica, es troba alterada per la construcció d'un edifici annex. Els elements exteriors més remarcables són la porta d'entrada d'arc de mig punt amb grans dovelles regulars, les finestres del primer pis, estilísticament similars a les de l'interior, així com una barbacana de tipologia característica de la zona.

Actualment el Castell de Vilabella està en procés de reforma, i part d'aquesta restauració es duu a terme gràcies a subvencions de la Generalitat de Catalunya. Aquestes ajudes estan orientades a la conservació i rehabilitació de béns patrimonials, i el Castell de Vilabella és un dels edificis beneficiats per aquest tipus de finançament.

La restauració té com a objectiu no només preservar el conjunt històric, sinó també potenciar-ne el valor cultural i turístic. Amb les subvencions, s'estan realitzant obres de conservació de l'estructura original, així com intervencions per garantir la seguretat i l'accessibilitat de l'edifici. Tot això per assegurar que el castell continuï sent un element rellevant del patrimoni local i regional.

El Portal de Sant Pere. Muralles de Vilabella

El Portal de Sant Pere és un dels elements més destacats de les antigues muralles de Vilabella, que actualment conserva la forma d’un arc de mig punt. Aquest portal formava part de l'antic sistema defensiu de la vila i era un dels punts d'accés més importants a la població durant l’època medieval. El seu disseny és senzill però robust, reflectint l’arquitectura defensiva de l’època.

• Ubicació i funció:
  El portal es troba a la zona de l'antic nucli de Vilabella, i, com molts altres portals medievals, tenia la funció de controlar l'entrada i sortida de persones i mercaderies a la vila, així com de defensar el poble en temps de conflictes. Era part de les muralles que envoltaven Vilabella i permetia l'accés a través de l’espai fortificat.

• Arquitectura:
  L'arc de mig punt és un element típic de l'arquitectura medieval, utilitzat en diverses fortificacions de l'època. A la part superior del portal, es pot observar l'ús de materials de maçoneria i maó, com era habitual a la zona, per construir una estructura resistent.

• Conservació:
  Avui dia, el portal es conserva com un testimoni de la història de la vila i de la seva importància estratègica durant l’època medieval. La seva ubicació i estructura el fan un element representatiu de la Vila de Vilabella, que ha conservat una part significativa del seu patrimoni medieval.

Relació amb el Castell de Vilabella

Pel que fa a l'antic Castell de Vilabella, el portal està vinculat amb una altra característica notable: una escala gòtica que forma part de l'edifici que ocupa el lloc de l'antic castell. Aquesta escala és un dels vestigis més destacats de l'arquitectura gòtica que quedava en el castell, fins que va ser substituït per la construcció actual. L'escala gòtica és un element interessant que recorda l'antiga fortalesa, tot i que l'estructura del castell original ja ha desaparegut gairebé totalment.

Com a part del conjunt històric de Vilabella, tant el Portal de Sant Pere com els vestigis del castell són elements molt valorats pel seu valor patrimonial i cultural. Aquests restes ajuden a comprendre l’evolució històrica del municipi i el paper defensiu i social que van tenir en el passat.

L'Església Vella de Vilabella

L’Església Vella de Vilabella és un dels elements històrics més importants del municipi, amb una llarga història que es remunta a l’època medieval. La primitiva església, que va ser construïda probablement entre els segles XII i XIII, ja no s’utilitza com a lloc de culte, però forma part de la memòria històrica del poble.

Origen i reformes gòtiques

• La primera església, que es trobava en el mateix lloc que l'actual, era de caràcter romànic, una construcció senzilla i funcional que formava part de la vida quotidiana de la comunitat rural de Vilabella.
• A mesura que la població creixia i les necessitats litúrgiques canviaven, l’església va ser reformada en època gòtica, probablement al segle XIV o XV. Durant aquesta reforma, es van afegir elements més complexos i una estructura arquitectònica més imponent, amb arcs de volta i altres detalls característics de l'arquitectura gòtica.

L'actual Església Vella: El campanar com a símbol

• Avui dia, de l’antiga església només es conserva el campanar, que ha passat a ser un dels símbols més reconeguts del poble. Aquest campanar va ser transformant-se al llarg del temps, i va adquirir una nova funció a partir de la desaparició del culte religiós en aquesta església.
• Campanar com a dipòsit: Amb el temps, el campanar va ser reconvertit en un dipòsit d’aigua, una funció important per al poble, ja que era una font d’abastament d’aigua per als veïns. Actualment, el dipòsit d’aigua del campanar de l’Església Vella va ser suprimit en favor d’un nou dipòsit construït a la zona del Terrablanc. Aquesta nova infraestructura es va dissenyar per a millorar l’abastament d’aigua de la vila, ja que el dipòsit original del campanar no era suficient per cobrir les necessitats de la població en l’actualitat.

L’Església Vella, amb el seu campanar, és una peça fonamental en la història de Vilabella i segueix sent un punt de referència per als habitants del municipi, que la consideren part del seu llegat històric i cultural.

Els Set Ponts i les passeres

Els Set Ponts de Vilabella són una de les construccions més espectaculars i emblemàtiques de la zona, un viaducte ferroviari que salva el riu Gaià en el punt on es troben els termes municipals de Vilabella i Salomó. Aquest viaducte forma part de la línia fèrria de Barcelona a Lleida, una de les vies de comunicació més importants de Catalunya, inaugurada l'any 1883.

Característiques de la construcció

• Set arcades a dos nivells: El viaducte està format per set arcades, disposades en dos nivells, que permeten salvar el riu Gaià i garantir el pas del tren de manera eficaç i segura. Aquesta estructura permet que els trens circulin de manera estable i protegida per sobre del curs d’aigua.

• Mides i impacte visual: Les arcades del viaducte són de gran alçada, cosa que fa que el conjunt sigui molt visual i destacat en el paisatge. El conjunt de set ponts forma una estructura imponent que, a l’època de la seva construcció, va suposar un gran avanç tecnològic i enginyeril.

Funció i importància

• El viaducte és una peça clau dins de la línia ferroviària de Barcelona a Lleida, que va ser inaugurada a finals del segle XIX. Aquesta línia va representar un gran avenç en les comunicacions entre Barcelona i l’interior de Catalunya, facilitant el transport de mercaderies i passatgers.
• El viaducte va tenir una funció fonamental per connectar diverses localitats, incloent Vilabella i Salomó, amb altres zones de Catalunya i de l’Estat, ajudant al desenvolupament econòmic i social de la regió.

Nom dels Set Ponts

• El nom "Set Ponts" prové del fet que el viaducte està format per set arcades. Aquestes arcades tenen una presència imponent, i és fàcil veure com la població local va associar aquesta característica amb el nom de la construcció.

Patrimoni i llegat

• Els Set Ponts no només són una estructura funcional, sinó també un element patrimonial important, tant per la seva rellevància històrica com pel seu valor arquitectònic. La seva preservació i continuïtat com a part de la línia ferroviària és un reflex de la importància del viaducte en la història del transport i la comunicació a la regió.

• Avui en dia, el viaducte segueix sent una obra d'enginyeria destacada i un punt de referència visual a la zona, així com un atractiu per als amants de l'arquitectura i la història local.