Capelleta de la Mare de Déu del Roser

La Mare de Déu del Roser és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. El seu nom prové del mot 'roser', que tant fa referència a la planta (roser) com al rosari en català medieval. L'aparició del mot 'rosari' per diferenciar conceptes es deu a influència castellana. El mot 'rosari' (del llatí 'rosari?m', ‘roser') té la mateixa etimologia que el mot 'roser' (del llatí 'rosar?u'), és a dir, la rosa. Cal dir també que els rosaris primitius s'elaboraven en cercles amb roses, com a oferiment a la Mare de Déu.

El culte i la devoció al Roser o a la Mare de Déu del Roser fins a la fi del s. XVI és limitat als convents dominics i a llur àmbit d'acció. Al llarg dels s. XIV i XV hi ha indicis d'aquesta devoció en les mencions de saltiris (nom popular del rosari) i paternòsters (rosaris i collarets, però amb finalitat de comptar les avemaries i els parenostres). L'avançada devocional del Roser i de l'elecció de les confraries i l'existència d'un ofici dedicat a fer rosaris tingué lloc a partir del 1571, quan, amb ocasió de guanyar-se la Batalla de Lepant (1571), hom cregué que fou per la intervenció de la Mare de Déu. Això ho declarà el Papa Pius V i ho amplià el seu successor Gregori XIII, que féu del dia 7 d'octubre, el dia de la Mare de Déu del Roser de tot el món o festa universal del Roser.

A Valls podem trobar la capella del Roser amb una representació de la Batalla de Lepant fetes amb rajoles de ceràmica catalana vidriada i policromada de la primera meitat de XVII.

La nostra imatge.

L’actual imatge està situada a Cal Micola.

Elements d’identificació.

La imatge que representa la Mare de Déu del Roser porta normalment un rosari a les mans i també sol anar guarnida de roses.