Mare de Déu del Roser
|
Capelleta de la Mare de Déu del Roser |
La Mare de Déu del Roser és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. El seu nom prové del mot 'roser', que tant fa referència a la planta (roser) com al rosari en català medieval. L'aparició del mot 'rosari' per diferenciar conceptes es deu a influència castellana. El mot 'rosari' (del llatí 'rosari?m', ‘roser') té la mateixa etimologia que el mot 'roser' (del llatí 'rosar?u'), és a dir, la rosa. Cal dir també que els rosaris primitius s'elaboraven en cercles amb roses, com a oferiment a la Mare de Déu. El culte i la devoció al Roser o a la Mare de Déu del Roser fins a la fi del s. XVI és limitat als convents dominics i a llur àmbit d'acció. Al llarg dels s. XIV i XV hi ha indicis d'aquesta devoció en les mencions de saltiris (nom popular del rosari) i paternòsters (rosaris i collarets, però amb finalitat de comptar les avemaries i els parenostres). L'avançada devocional del Roser i de l'elecció de les confraries i l'existència d'un ofici dedicat a fer rosaris tingué lloc a partir del 1571, quan, amb ocasió de guanyar-se la Batalla de Lepant (1571), hom cregué que fou per la intervenció de la Mare de Déu. Això ho declarà el Papa Pius V i ho amplià el seu successor Gregori XIII, que féu del dia 7 d'octubre, el dia de la Mare de Déu del Roser de tot el món o festa universal del Roser. A Valls podem trobar la capella del Roser amb una representació de la Batalla de Lepant fetes amb rajoles de ceràmica catalana vidriada i policromada de la primera meitat de XVII. La nostra imatge. L’actual imatge està situada a Cal Micola. Elements d’identificació. La imatge que representa la Mare de Déu del Roser porta normalment un rosari a les mans i també sol anar guarnida de roses. |